Get all 4 Desquici releases available on Bandcamp.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Ciutat[s], Tres, L'altre (2012), and Desquici (2011).
1. |
Pollastres
02:43
|
|||
Ei noi! Surt al carrer.
Tots donen voltes i no m’han donat paper.
No em posaré a la fila, tinc coses per fer.
Tampoc vull ser un més estampat a la paret.
Carcasses per la sopa! Ferum pudent!
Grumolls dins el potatge! Es van desfent!
Gallines escapçades! Fan mal alè!
Cadàvers i desfeta!
Ai, gràcies mare, sé que és de bona fe
però, si és el plat d’avui, millor no menjo res.
Carcasses per la sopa! Ferum pudent!
Grumolls dins el potatge! Es van desfent!
Gallines escapçades! Fan mal alè!
Cadàvers i desfeta! No!
|
||||
2. |
Simulacre
03:29
|
|||
Fugint, buscant, mutant, perdut en el present.
Aquell món verd queda tan lluny que ja no hi és.
Mentre provava un camí ben diferent,
tot el ciment forjava fort entre les dents.
Com foll ja vaig caient.
Sense fer un pas està tot caminat.
Aquella olor que em ve a buscar
i em tiba fins al fons...
No tinc res dins que no siguin records d’asfalt.
Aquesta pell és de quitrà, és de ciutat.
Els peus s’enfonsen, els meus ulls són de cristall.
Tots els meus crits són dins la capsa de metall.
Com un foll ja vaig caient.
Sense fer un pas, està tot caminat.
Aquella olor que em ve a buscar
i em tiba fins al fons, potser m’hi quedaré...
Aquell final pot esperar…
|
||||
3. |
Ciutat[s]
05:28
|
|||
I si al final no som humans?
I si al final no som tan bons?
I si em veus però jo ja no hi sóc?
I si els teus ulls ho ensenyen tot?
Si l’escarabat ja no és l’estrany?
I si el teu cos ja no et pertany?
I si el teu cor és un engany?
o aquest és el malson més llarg?
Oh! Res és sorprenent,
a la ciutat tot és pervers.
Tot està pensat.
Murs de metacrilat.
Arrels profundes, creixen alts
arbres de ciment,
llargues branques d’acer.
I si al final tu i jo ens matem?
Però, si de cop, no morim mai?
I si al final això és l'infern?
I si al final això és tot?
Oh! Res és sorprenent,
a la ciutat tot és pervers.
Tot està pensat
al cau de l’escarabat.
Arrels profundes, creixen alts
arbres de ciment,
llargues branques d’acer.
|
||||
4. |
Gent part I
02:49
|
|||
Hi ha gent, hi ha molta gent, massa gent, sí!
Que no em recorden ni m’escolten, no!
Hi ha gent, hi ha sempre gent, massa gent, sí!
No es miren gens, no es toquen gens, no!
Hi ha gent, hi ha tanta gent, massa gent, sí!
I tots em miren, tots em toquen, no!
Hi ha gent, tot ple de gent, massa gent, sí!
I tots plegats em posen malalt.
NO SÓC UN D’ELLS PERÒ SÓC UN D’ELLS.
Hi ha gent, hi ha molta gent, santa gent. No!
Que persegueixo i sedueixo, sí!
Hi ha gent, hi ha sempre gent, santa gent. No!
A qui entabano i embolico, sí!
Hi ha gent, hi ha tanta gent, santa gent. No!
Que necessito i retuitejo, sí!
Hi ha gent, tot ple de gent, santa gent. No!
I només vull que em posin a dalt.
JO SÓC UN D’ELLS, NO SÓC UN D’ELLS.
Entre multituds la solitud és marejant.
Estic fet com tu, com tots, com sempre i com mai!
|
||||
5. |
Més que mai
02:24
|
|||
Blau, groc, vermell...
Que bonic! és tot de disseny!
De cara al mar...
I d’esquenes a la gent!
Tot sembla nou...
Però per dins està podrit!
Gent fugint d’un cotxe blanc...
Gent que ho puja a l’Instagram!
Nens malalts que esnifen plom,
vells mutants que ho compren tot.
Mil ulls arreu no veuen res
i l’ull de dalt que ho grava tot.
Radicals de postal…
Sense ràbia, sense sang!
Li li li, la la la...
Patrocinat per Estrella Damm!
Mira! Mira!
Que bo que sóc...
Ni tu et saps la teva cançó!
Blau, groc, vermell…
Que bonic! és tot de disseny!
Nens malalts que esnifen plom,
vells mutants que ho compren tot.
Mil ulls arreu no veuen res
i l’ull de dalt que ho grava tot.
|
||||
6. |
Decreix
03:56
|
|||
Obro la boca i, pudent, l’arrogància
fa un lament condescendent.
Miro al voltant per si em veuen els altres,
somrient, assentint entre dents.
Aquí tothom és model de coherència
a l’abast de tot parlament.
Com si hi hagués lloc per tanta ignorància
però entra tan fàcilment, entra tan… Sí!
Decreix! Decreix!, i no et multipliquis!
Decreix! Decreix!, i no et mortifiquis!
I per fi he arribat al llindar
d’aquell camí tot ple d’amiant.
Tot brillant, tot ben nou, tot bonic,
ple de paranys per tu i per mi.
Ara que tots sabem el que hi ha
a dins del cap, dins la ciutat,
en parlem esperant el final.
Tot sempre d’or, alegrement, menjant ciment.
Decreix! Decreix!, i no et multipliquis!
Decreix! Decreix!, i no et mortifiquis!
|
||||
7. |
Gent part II
04:40
|
|||
Perdràs tots els amics però jo t’estimaré com mai.
Mai més estaràs sol, només seràs un més, company.
Veuràs com es despulla la gent del teu voltant.
Prou paraules de rebaixa de dimecres al mercat.
Prou mentides ben vestides, on és l’original?
Com un cuc de terra, només menges el que han cagat.
Si costa arrossegar-se potser que provis dins el mar.
Si vols plorar mentides queda’t dins el forat.
Cauràs dins el pou fugint endavant. Oooooh!
Si vols caminar hi ha llum més enllà. Oooooh!
Dins la densitat hi ha més realitat. Oooooh!
Dins la densitat hi ha més veritat!
|
Streaming and Download help
If you like Desquici, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp